|
|
| Del Club Piragüista Vilamflor en l’actualitat Del Club Piragüista Vilamflor en l’actualitat
Durant els anys 60, les activitats d’aigües braves s’introdueixen al riu Noguera Pallaresa per mitjà de piragüistes francesos i belgues que, seguint la seva recerca de rius d’aigües braves pels Pirineus Catalans, havien descobert el Noguera Pallaresa i l’havien classificat com un riu, juntament amb els seus afluents, d’una qualitat excepcional per a la pràctica d’aquest esport.
De resultes d’aquelles primeres descobertes, la Federació Lleidatana de Piragüisme, a través del seu President en aquell moment el Sr. José Biosca, va organitzar per primer cop la que ara mateix és la competició de piragüisme d’aigües braves més antiga de l’estat espanyol: el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa (1964), que recentment ha complert la seva 55a edició.
És important ressenyar que l’organització d’aquest primer Ral·li va contribuir, entre d’altres aspectes, a la creació del primer càmping del Pirineu Català.
Aquell mateix any el Sr. José Biosca, aprofitant les infraestructures culturals i socials, empeny a un grup de persones representatives de la societat civil pallaresa a organitzar-se i fundar el Club de Piragüismo Vilamflor de Sort.
La joventut pallaresa va mostrar un interès superlatiu per aquest esport des dels seus inicis i, a part d’oferir el seu ajut per l’organització del Ral·li, van començar a fer els seus primers entrenaments. A poc a poc diversos joves pallaresos es van organitzar dins el nou grup esportiu a Sort i ja l’any 1964 un incipient Club Piragüista Vilamflor començava a treure el cap dintre del món piragüista nacional. En aquells primers dies, a falta d’estatuts i junta esportiva, el club formava part d’una secció especial dins del Club de Pesca de Sort, amb la important col·laboració del Sr. Lluís Pujal.
És a principis de 1965 quan el Club Piragüista Vilamflor s’oficialitzà. Independitzant-se del Club de Pesca es redacten els primers estatuts i es forma la primera Junta Directiva, sent el seu primer President el Sr. Ignacio Alcaín. Aquests estatuts queden signats i registrats al Club a abril de 1966 i uns mesos més tard, ja sota la Presidència del Sr. Antonio Cotonat Salvat, el juny de 1966, s’envien a la ‘Federación Española de Piragüismo’ per a la seva aprovació i legalització.
El Club Piragüista Vilamflor, ja des dels seus inicis, rep el suport i ajut de tots els pallaresos i amb 15 palistes actius, incloent-hi tres noies, i més de 60 socis protectors, comença a generar un espai social a la comarca.
Això fa que s’organitzin diferents sortides a competicions i jornades de piragüisme dins la regió, com ara a Balaguer, Lleida o la Seu d’Urgell. D’aquesta manera el nom del Club Piragüista Vilamflor comença a ser conegut fora del Pallars. Internacionalització del Club (1969 al 1978)
Sota la Presidència del Sr. Rafael López Ros, el Club Piragüista Vilamflor canvia el nom al d’Agrupación Deportiva Pallars per donar entrada a altres modalitats esportives, com és el Club esquí de Llessui o el de muntanyisme.
Durant aquest període es van trencar fronteres i el club va començar a viatjar i participar en proves internacionals de caiac organitzades a França, Anglaterra, Itàlia…
Un dels moments històrics d’aquella dècada va donar-se quan la “Real Federación Española de Piragüismo” va enviar per primera vegada un equip de piragüistes al Campionat del Món d’Aigües Braves, a Bourg St. Maurice (Alps, França) l’any 1970. Dels 4 components d’equip espanyol, 3 eren palistes de l’Agrupación Deportiva Pallars. Es dóna un fet remarcable que en aquell campionat del món la indumentària oficial de la RFEP era el xandall de l’Associació Esportiva Pallars. Durant aquesta dècada els palistes pallaresos van participar a dos nous Campionats del Món, un a Àustria i l’altre a l’antiga Iugoslàvia. La consolidació del Ral·li i el club de l’AEPallars com a organitzador d’esdeveniments esportius (1978-91)
L’any 1980 l’AEPallars, amb les presidències de Sr. Joan Carles Dolcet i el Sr. Gilberto Díaz, i amb la col·laboració de la RFEP, FCP i l’Ajuntament de Sort, s’organitza la Final de la Copa d’Europa de descens amb un notable èxit. L’experiència acumulada en l’organització del Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que ja s’havia convertit en el primer esdeveniment de piragüisme en aigües braves a l’Estat espanyol, va ser la base d’aquest èxit i la porta a l’organització d’altres esdeveniments que s’han perllongat amb el temps: - Final de la Copa d’Europa de Descens (1980)
- Campionat del Món Júnior de Descens (1988)
- Campionat del Món d’Estil Lliure (2001)
- Campionat d’Europa d’Estil Lliure (2004)
- Campionat del Món de Descens, Sort 2010 (2010)
- Campionat del Món d’Estil lliure (2019)
Estancament del piragüisme i el dur cop de la candidatura Barcelona’92 (1991-2000)
La desil·lusió que van generar algunes decisions polítiques al voltant de les olimpíades del 92, com que Sort no va ser designada subseu olímpica, malgrat l’experiència i solvència demostrades en l’organització d’esdeveniments esportius, marcaran d’alguna manera el declivi del club durant aquest període. El desencant, la manca de projecció esportiva i gestió, descriuen situacions complicades i rocambolesques en les actes del club, és segurament l’època més fosca de l’entitat: Dificultats econòmiques, manca d’organització d’esdeveniments o falta de material propi per a la pràctica de l’esport. Tot aquest conjunt va estar a punt de posar fi a la història del club i també del Ral·li Internacional, però afortunadament l’empenta de varis dels seus socis, alguns d’ells molt joves, i resistència dels presidents com el Sr. Josep Maria Rabasa o Sr. Agustí Cotonat, va mantenir latent el club i, amb la col·laboració de l’Ajuntament, també el Ral·li. De finals del S. XX al terratrèmol esportiu del 2013
L’any 1998, sota la direcció del club del Sr. Aleix Salvat (2007-2011) el club es renova. Es consoliden els cursos d’estiu, se signen convenis amb l’institut i col·legi de Sort per a generar projectes de promoció i, a finals del 99, es torna a competir en la Lliga Catalana de Piragüisme.
A mitjans de l’any 2001 una nova junta, encapçalada pel Sr. Lionel Pla (2001-2007), consolidarà la feina de la legislatura anterior mitjançant convenis institucionals i privats. Durant aquest primer mandat, el club passa de 20 a 350 socis en poc més de 5 anys. Es compra material divers, una furgoneta, caiacs i es construeix el primer boulder del Pallars al poliesportiu de Sort. També l’Ajuntament de Sort cedirà un local i una oficina, encara en ús en l’actualitat, per a la gestió del dia a dia del club. En l’àmbit esportiu es reprenen les competicions de caiac de caràcter nacional, es recupera l’organització del Ral·li (2001) que s’havia deixat en mans privades a finals dels 90 i els joves esportistes pallaresos tornaran a viatjar a competicions de caràcter nacional. Amb l’arribada dels presidents, novament el Sr. Aleix Salvat (2007-2011) i posteriorment del Sr. Guillem Puras (2011-2014), el club es consolida com a un club de referència de l’associacionisme al Pallars. Cal destacar el creixement en nombre de socis, que supera l’any 2010 els 550 membres, la compra d’una segona furgoneta i la creació de la secció d’esquí temporada 2009/10.
També durant aquest període es canvia la imatge del club amb un nou logo i pàgina web, puntals de la imatge corporativa fins a l’actualitat. L’any 2013 però, un nou cop fa trontollar les estructures de l’AEPallars: la creació d’un nou club de caiac a Sort tirarà per la borda l’esforç d’anys de dedicació a la promoció del caiac, ja que un gran nombre de palistes abandonarà el club posant en “jaque” l’estructura d’aquest. L’assoliment de nous esglaons. Del 2013 a l’actualitat
Si l’aposta per l’esquí havia sigut una de les aventures i riscos més significatius de la dècada anterior, durant l’any 2014 serà aquesta secció la responsable de recuperar l’energia del club per afrontar nous reptes. Aquell mateix any, una junta encapçalada de nou pel president Sr. Lionel Pla (2014-2020) es farà càrrec de la gestió del club. Durant aquesta nova legislatura, i a través d’una política participativa dels socis i treballadors, el club va recuperant la força i la il·lusió i es genera un nou punt d’inflexió. Es reforcen les relacions amb les institucions com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ajuntament de Sort, les federacions, la Diputació de Lleida o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres i també s’aconsegueixen nous espònsors que permetran superar la crisi econòmica, que Catalunya encara arrossegava des de l’any 2008.
El club mantindrà aquesta solvència econòmica que li permetrà consolidar diversos llocs de treball fixos durant tot l’any relacionats amb l’àrea administrativa, comptable i esportiva, que dotaran de solvència a l’entitat.
Durant aquest període el club fa el creixement en nombre de socis més important de la seva història, arribant als més de 1.300 socis i sòcies de l’actualitat, fet que l’encara com a un dels clubs més importants amb seu als Pirineus. També durant aquest període, tant en la secció de caiac com en la d’esquí, es consolida el cercle de formació del club, on les primeres generacions que s’han iniciat en l’esport a través de l’entitat comencen a formar part de la nova fornada de tècnics i marcant part de la futura política del club.
A part dels èxits en la gestió, el club continuarà mantenint l’alt nivell assolit en l’organització d’esdeveniments esportius en la dècada anterior. Tanmateix la clara aposta per la modalitat d’eslàlom olímpic posa fi al degoteig i pèrdua d’esportistes i afronta en l’actualitat una de les èpoques més daurades del club amb més 250 esportistes en la secció d’esquí repartits en competició, tecnificació i esbarjo, i més de 400 de la secció de caiac provinents de la promoció PECEP (250 nens/es de totes les escoles del Pallars) el curs de caiac Remulla’t: amb més de 150 nens i la secció de tecnificació/competició: amb prop de 50 esportistes, nodreixen actualment la base esportiva del club.
L’any 2020 en plena pandèmia de la Covid19 s’inicia la quarta legislatura del Sr. Lionel Pla, amb una junta amb més de 19 membres dividits en tres seccions: caiac, esquí i muntanya, fet que posa en evidència la importància i pes social de l’entitat al territori.
Dintre de l’àmbit històric/esportiu de competició a caiac, l’AEPallars ha donat nombrosos campions d’Espanya en totes categories, des de juvenils, a sèniors, dones, homes, categories de R1, de C1… cobrint tot l’espectre de proves d’aigües braves (eslàlom, descens, individuals, per equips, esquimotatge…), fins i tot un dels palistes pallaresos va estar nomenat dos anys consecutius a Millor Esportista de Lleida.
Pas rere pas la secció d’esquí també s’està fent un espai en la lliga Pirineus, fins a consolidar-nos, l’any 2019 com al 7è club de Catalunya.
No podem oblidar tampoc els resultats d’alguns dels nostres joves en les lligues d’esquí i curses de muntanya dels darrers anys.
En resum, la dècada dels 70 va ser el moment del llançament definitiu del piragüisme d’aigües braves al Pallars, així com el de reconeixement de la qualitat tècnica dels esportistes pallaresos, tant a l’estat espanyol com a l’estranger. Superada la crisi dels 90 i fins a l’actualitat, ja amb més de 50 anys a l’esquena, l’Associació Esportiva Pallars demostra amb el dia a dia què és un club amb solera, projecció, i fort suport social i professional, capacitat per poder afrontar tots els reptes que el futur li presenti
* Tota aquesta informació i base històrica, està oberta a modificacions prèvia notificació pels interessats i valoració interna. Presidents de l’Associació Esportiva Pallars - <1964 Lluis Pujal – en funcions – Cofundador Ralli
- 1964 – 66 Ignacio Alcaín,- Primer President
- 1966 – 68 Antonio Cotonat Salvat – Primers Estatuts
- 1968 – 78 Rafael López Ros
- 1978 – 80 Gilberto Díaz
- 1980 – 84 Joan Carles Dolcet Esteve
- 1984 – 86 Josep Solé Ros
- 1986 – 88 Jaume Salvans – en funcions
- 1988 – 90 Florido Dolcet Esteve
- 1990 – 91 Josep Mª Rabasa
- 1991 – 97 Agustí Cotonat
- 1997 – 2001 Aleix Salvat Faurat
- 2001 – 2007 Lionel Pla Ballabriga
- 2007 – 2011 Aleix Salvat Faurat
- 2011 – 2014 Guillem Puras Castells
- 2014 – 2020 Lionel Pla Ballabriga
- 2020 – 2021 Lionel Pla Ballabriga
- 2021 – [...] Pere Jordi Sabaté Zabay
|
 |
| |
| |
|
|
